Berga: rebutja el projecte d'habitatge ARE que promou 369 pisos a la capital del Berguedà


El govern de CiU de Berga ha donat suport a la moció de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), a l'oposició, que rebutja l'execució del polígon d'habitatges ARE que promou la Generalitat i que preveia la construcció de 369 pisos a la capital del Berguedà






El govern de CiU de Berga ha donat suport a la moció de la Candidatura
d'Unitat Popular (CUP), a l'oposició, que rebutja l'execució del
polígon d'habitatges ARE que promou la Generalitat i que preveia la
construcció de 369 pisos a la capital del Berguedà. La moció de la CUP,
debatuda en el ple ordinari celebrat la nit de dijous, va rebre el
suport de CiU, els vots en contra del PSC i PP i l'abstenció d'ERC.





Aquest punt va ser el més debatut en una sessió en la qual també es va
aprovar el Premi Ciutat de Berga a la Cultura i al Fet Solidari que
aquest any seran per a l'historiador Josep Noguera Canal i el Centre
Especial de Treball Mossèn Armengou, de la Fundació Humanitària Doctor
Trueta.




L'última sessió ordinària de l'any va seguir l'evolució dels
punts de l'ordre del dia amb l'aprovació de tots els temes per
unanimitat. Abans de tractar l'apartat dels precs i preguntes, es va
votar l'inclusió per via d'urgència de diferents mocions presentades
pels grups a l'oposició: CUP, ERC i PSC. El debat es va fer present, en
aquest moment, a la sala plenària.



La moció de la CUP, en contra del projecte del govern de l'Àrea
Residencial Estratègica (ARE), refermava el discurs de la formació
expressat dies abans durant la convocatòria de l'assemblea de veïns a
Berga: el parc d'habitatges a Berga està 'sobredimensionat' i les
prioritats passen per rehabilitar i recuperar els habitatges existents
i buits. El posicionament del govern de CiU de la ciutat va anar en una
direcció similar i el seu vot a la moció de la CUP expressava així el
rebuig de la capital del Berguedà al projecte de la Generalitat. La
moció també reclama de forma explícita a l'Incasol i al departament de
Medi Ambient que s'impulsi la creació d'habitatge públic a partir de
l'adquisició de les cases fantasma del barri vell.



L'alcalde de la ciutat, Juli Gendrau, va reconèixer en el ple que
l'equip de govern ja havia expressat a l'administració autonòmica el
seu posicionament en contra de la iniciativa i que el govern ja havia
indicat que hi renunciaria. Per a Gendrau, el projecte 'arriba tard' i
no està clar que 'representi cap injecció econòmica'. CiU afirma que hi
ha a la ciutat més de 1.500 pisos desocupats, nous i de segona mà,
sense demanda. A més, segons van destacar CUP i CiU, hi ha en marxa
processos de reparcel·lació, obres d'urbanització i altres promocions
que ja s'estan executant a les zones dels Pedredals, la Valldan,
Torrent de Santa Eulàlia, Canal Industrial i Mabsa i Rasa dels Molins
que incrementaran la xifra d'habitatges. Com a resultat d'aquestes
promocions, la ciutat podrà oferir 276 habitatges nous de protecció
oficial.



L'Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Berga, a la zona del Canal
Industrial de Berga, hauria representat una edificació de 369 pisos
dels quals 208 havien de ser protecció oficial i la resta de lliure
mercat, en una zona de més de set hectàrees. Aquesta intervenció del
govern de la Generalitat era única a la comarca del Berguedà.



A Catalunya es preveu, a través d'aquesta figura anomenada ARE, la
construcció de més de 90.000 pisos, la meitat dels quals seran de
protecció oficial. Seran, en total, més de 1.500 hectàrees de sòl. Les
execucions es faran de forma regular i paulatinament, a partir de la
demanda i la necessitat de cada territori. A Catalunya, s'han dibuixat
94 àrees d'aquestes característiques que beneficiaran 80 municipis
catalans.



El ple també va aprovar el Premi Ciutat de Berga a la Cultura i al Fet
Solidari que aquest any seran per a l'historiador Josep Noguera Canal i
el Centre Especial de Treball Mossèn Armengou, de la Fundació
Humanitària Doctor Trueta.



D'altra banda, l'alcalde de Berga, Juli Gendrau, a preguntes del
portaveu del PSC, Dani Bullich, va explicar que el govern municipal
està treballant en la voluntat de trobar projecte o projectes que
s'adiguin als requisits que permetin acollir-se al pla d'inversions
provinents del fons estatal que generin ocupació. A la ciutat li
pertoca prop de tres milions d'euros.