L'endemà de l'èxit rotund de la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir, s'ha posat de manifest que els sectors més actius i conscients de la societat catalana van sortir al carrer per denunciar, en clau nacional i social, allò que és obvi: que l'Estat espanyol menysprea els treballadors i treballadores i les seves necessitats diàries en matèria d'infrastructures i transports. Aquesta situació té el seu origen en l'espoli econòmic que pateixen el conjunt dels Països Catalans a mans de l'administració espanyola, un fet del qual eren conscients totes les persones que s'hi van manifestar.

Més enllà del motiu de la convocatòria, la manifestació de l'1-D va esdevenir una expressió clara d'allò que recentment s'ha batejat amb l'eufemisme de desafecció envers el projecte polític de l'Estat espanyol. Una part significativa de la societat catalana està expressant en els darrers temps que no vol continuar participant (i pertanyent) a un projecte que atempta contra els seus interessos com a persones i com a poble i que, a més, menysprea els seus drets i llibertats.

Aquesta mobilització ha posat sobre la taula la reivindicació independentista i ha situat a l'agenda política una reivindicació silenciada des de la Restauració borbònica per part del sucursalisme i de l'autonomisme. Les inevitables contradiccions del cul-de-sac del sistema autonòmic han irromput en una situació en què el malestar social pel desgavell de les infrastructures s'ha sumat a la reivindicació nacional.

Des de la CUP ens congratulem per l'èxit de la manifestació, la segona més gran dels darrers 25 anys. Malgrat l'intent d'instrumentalització dels partits del règim, un dels crits  crits unànimes dels participants a la marxa d'ahir va ser la reivindicació de la ruptura amb l'Estat espanyol. D'altra banda, les absències han evidenciat el paper del sucursalisme de certs partits i sindicats, que han anteposat la seva obediència a Madrid davant la voluntat i les aspiracions de la població del país. Així, aquesta data restarà a la història per les conseqüències que generarà en el procés de clarificació política.

El bloc de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a la manifestació d'ahir va demostrar que l'Esquerra Independentista és un moviment emergent i amb capacitat de plantejar alternatives a tot aquest atzucac. Unes alternatives que no passen per convertir aquesta mobilització en un element instrumental, que aporti més o menys traspassos a les administracions autonòmiques. Des de la CUP creiem que tan sols la construcció d'un contrapoder popular i la lluita pel Dret a l'Autodeterminació solucionaran un problema que té el seu origen, com tants d'altres, en la dominació militar, política i econòmica exercida per part de l'Estat espanyol sobre la Nació catalana.

El bloc encapçalat per la CUP va donar mostres també de maduresa organitzativa i capacitat de mobilització. Un altre cop, com a les mobilitzacions per l'Autodeterminació de l'any passat convocades per l'Esquerra Independentista, el nostre moviment ha demostrat que pot mobilitzar un moviment cada cop més creixent, que no es limita a una participació juvenil i esporàdica, sinó que recull amplis sectors de les classes populars catalanes en la lluita per l'alliberament nacional i social.